lunes, 10 de marzo de 2014

EL FALLERO

UN FALLER.



Les falles tenen una floració de primavera, naixen al mateix temps que les nostres flors.
Les falles són l´alegria
d´un poble que alegre viu
i amb la seua algarabia
es Valencia en eixe dia
com una mare que riu.
Aixi canta el poeta, i amb poques paraules plasma part de l´anima d´una festa qu´es fa cant permanentment plorant.
Pero no crega la gent que plorem per ser desgraciats, ¡NO!, sinó perque les llàgrimes honrades són la paraula del cor.
Les falles són per als de fora, sols qu´uns dies, unes jornades millor o pitxor aprofitades.
¡Més que intensament les vivim nosaltres!
¡Que cantitat d´esforços suposen!
No són sols esclats de traques, policromia del cel quán el focs
d´artifici esclafixen de color, ni sòn sols les músiques populars, ni el humor sà dels ninots, ni la sàtira dels llibrets... etc.
Són, per damunt de tot, amor i voler a la terra, l´amor a Valéncia, a eixa Mare a la qui heu devem tot.
La festa és com un ritual, com un anònim treball per a que siga el blanc de totes les mirades, damunt de la falla cau el primer bes del sol, l´ànima d´una intenció i el ingeni d´un artista.
Molt s´ha dit de les falles, de la festa en si, dels hòmens que la formen i dels motius que fan que la festa naixca tots els anys.
Des d´estes línies, vullc recordar o ensenyar a qui encara no heu sàpia a un home que fón l´espirit del símbol de la nostra festa, a un home que ens deixà una música esplendorosa, el mateix home que ens deixà el gloriós HIMNE REGIONAL.


Una música que ningún faller antic o de solera pot oir sen se qu´els ulls s´òmpliguen de llàgrimes i els records acudixen a la memória.
M´estic referint al sueca Josep Serrano i Simeón, al ¡MESTRE SERRANO!, al compositor del FALLER.
La festa de les falles du en si i des de sempre, l´alegria de la música sonant per els carrers.
Desgraciadament esta música esta a punt de desaparéiser per complet i som nosaltres el fallers els que heu estem fent, matant la bona música de festa i pasacarrers.
És comprensible que la situació econòmica de la festa ens obligue a canviar a les bandes de música per les de cornetes i tambors, que estan formades dintre de les mateixes comisions, peró també és incomprensible la orientació que se li ha donat a esta situació, ja qu´els fallers que som capaços de fer tot el qu´es proposen, no havérem enfocat l´esforç d´estos faller que adeprenen a tocar les cornetes i el tambors, camviar-los per dolçaines i tabals.
'Que maravellós haguera segut el vore desfilar a les nostres falleres acompanyades per estos dolçaines propis de cadascuna de les comisións.
Sols hem console d´esta equivocasió pensant que sempre hi ha temps per a tot.
El Mestre Serrano, valencià i enamorat de la festa de les falles, no podia futjir de l´influència d´estes festes sen se que deixara marca en la seua ànima d´artista.
Ja en l´any 1928, les falles havien adquirit un renom vertaterament important gràcies a l´esforç de l´Entitat Valenciàna de Foment del Turisme, ànima d´esta fóu Antoni Royo i Ample, que en nom de la mateixa havia encomanat al Mestre Serrano que fera un pasdoble, com a nou alicient de les festes tocaren totes les bandes de música que eixos dies recorrien els carrers de la ciutat.
Serrano aceptà gustós l´encàrrec i es va comprométre a fer-ho en data fixa. Peró com sol ocurrir als genis, se lo oblodà i vivia molt tranquil fins que dies abans de les falles va rèbre una carta des de Valéncia, diguen-li que faltaven pocs dies per a que els xiquets eixiren al carrem amb l´estoreta....
Entonces es tancà en el seu estudi i recordant-se de la cançoneta popular dels xiquets, escrigué EL FALLER.
Al sen demà es feren 100 còpies de la partitura i quant en València ja no s´esperava res, aplegà un empleat dels cotxes-llits a les oficines de la Societat Valenciana de Foment, entregant personalment l´obra promesa per el Mestre Serrano.
El dia 18 de Març de 1929 s´estrena en Valéncia el pasdoble “EL FALLER”, tenint un èxit apoteósic.
L´entitat Valenciana del Foment del Turisme, no podia amagar el seu content i la seua satisfacció, i en les pàgines de la revista que editaben baix el titol de “VALÈNCIA ATRACCIÓ” figuraba una fotografia del Mestre Serrano amb el peu d´imprenta següent: 


El notable Mestre Serrano, a pesar de la incredulitat d´algun, ha escrit el pasdoble *EL FALLER*, que habia promés, i que hi ha tingur el mateis éxit que qualsevol de les seues obres”.

Mes tard, ja en l´any 1951, el poeta Maximiliá Tous, el mateix que dona lletra al nostre gloriós Himne Regional, adapta a EL FALLER” la lletra que té en l´actualitat, i des de entonces es va convertir en el himne oficial de les falles, i tots el fallers canten...
Despertant els nostres cors...
València riu,
Per la senda de les flors
Ja ve l´estiu....



No hay comentarios:

Publicar un comentario