*EL COMIENZO*

 No se que escribir, es mas dificil de lo que me imaginaba, hace unos años, tenia mucha facilidad para expresarme escribiendo, cogia papel y lapiz y no tenia mayores problemas para desarollar cualquier tema que me propusiera, ahora me cuesta mas. Cuando lei por primera vez la informacion para crear este espacio, decia que era muy sencillo, que solo tenia que hablar de mis aficiones, fueran las que fueran, y mis experiencias, ahora casi no se por donde empezar.

Como creo que ya he dicho, soy un hombre de 59 años, nacido en Cullera, Valencia,España, mis padres eran propietarios de un horno panaderia en esta ciudad y era conocido como"EL FORN DE GARCIA". El horno era muy conocido en el pueblo y mi padre tenia mucha iniciativa, y servia el pan y desayunos, a la mayoria de hoteles y restaurantes de la ciudad.

En la foto que encabeza este comentario, esta mi padre, un trabajador de la casa y el niño soy yo con apenas un año. Proximamente continuare hablando de mi y de m familia.

Gracias, por leerme y aguantarme

XEEEE QUE BOOOO!!!

XEEEE QUE BOOO!!!

 Articulo publicado por Ferran Sanz en la "RIBERAEXPRES.COM

Tothom tranquil. Aquest dissabte no vos parlaré ni de política, ni de Bankia, ni de l’atur, ni de la més que probable i futura intervenció que ens espera, ni –com diu Arguiñano en un vídeo que està fent furor la xarxa– de gàngsters i “gorileros”, en primer lloc per no cansar-vos, i després per no posar-me –més encara– de mala bava. La realitat és la que és i no la podem amagar –ja voldrien alguns, sempre defugint responsabilitats– però sí que m’interessaria desemboirar-vos una miqueta, ni que siga per uns instants, i ajudar-vos a fer evasió amb aquestes ratlles, si voleu, dels problemes diaris. M’agradaria, per tant, que us quedara –mai millor dit– un bon sabor de boca després d’una setmaneta carregada de mals averanys i prediccions temibles, perquè –ja tocava– vaig a parlar de gastronomia.

Sempre m’ha agradat la cuina i no només el fet –comú a la totalitat d’individus– de menjar-me’n els plats, uns més que d’altres, sinó també el de fer-los i gaudir-ne alhora, tant del seu procés d’elaboració com de la presentació final amb la qual són parats a taula. Supose que és, com tot a la vida, qüestió d’interès; en tens o no en tens, pel que siga, i t’hi aficiones, més o menys, depenent d’un estímul concret, d’una persona determinada, d’un fet potser casual. No diria que vaig tindre una persona concreta en qui fixar-me –fora de ma mare o la meua iaia Rosa, i posteriorment de mon pare, bon cuiner també– a l’hora d’interessar-me pels fogons, però sí un punt d’inflexió a partir del qual a la curiositat que sempre hi havia sentit, es va unir la necessitat de menjar alguna cosa de trellat.

Recorde que ma mare decretà, un bon dia –fa mil anys d’això, jo en devia tindre uns tretze o catorze– que els diumenges per la nit es desentenia de la cuina: qui volguera menjar de calent, s’havia d’espavilar. I allà començà tot. Vaig fer, doncs, els primers tempteigs amb paelles i cassoles, els primers fregits, les primeres truites; més tard, els primers sofregits i després ja alguna coseta més elaborada. La meua germana menuda sempre em diu: “amb la por que li tenies al foc, de xiquet, i mira la gràcia que has tingut després fent guisaos”. I té tota la raó del món! Era una pel·lícula veure’m encendre el foc amb mistos, perquè no m’agradava gens sofrimar-me els incipients pelets que m’eixien a mans i braços… Bé, ja n’he contat prou, el julivert que no isca!

Cuinar –sofregir, guisar, enfornar, coure… totes les variants– requereix, en tot cas, –no descobriré Amèrica, ara– tres coses bàsiques: temps, bons ingredients i que t’agrade. Com cuidar un jardí o un hortet, la tasca vol dedicació, amor propi, i el bon gust suficient per aconseguir un resultat digne i satisfactori. També t’equivoques i vas progressant a base de fer, al principi, autèntics cutxapandos gens mengívols que posen en dubte la teua salut mental, però acabes fent-t’hi i al final, com tot allò que adquireixes, agraeixes haver-ho après, perquè és un dels atuells que t’acompanya la resta de la teua vida. Quan ja passes a guisar per a la gent a part de per a tu mateix –a València en general, i al meu poble en particular els homes solem fer els menjars comunals– les satisfaccions augmenten.

A qui no li agrada, després d’haver fet una bona paella, una bona cassola d’arròs al forn, un bon all-i-pebre, un arròs a banda o una simple barbacoa, que li diguen com a recompensa immaterial –caient en el perill que et diguen “alabanciós”– les màgiques i simples paraules: “xee, que booo”, amb la e del “xee”, per suposat, oberta i llarga. Representa la constatació d’un plaer per als sentits, la necessitat primària de menjar sublimada a una activitat transcendent. I no exagere, encara que ho semble! Pregunteu-li, per exemple, al que tanca els ulls quan menja –molta gent ho fa, el meu nebot Miquel sense anar molt lluny, sempre i quan no siguen verdures, clar–; però lamentablement les presses ens dominen i no dediquem el temps que toca a assaborir i a pair ben paït allò que ens entra pel pap.

No parlaré dels hàbits alimentaris entre la nostra joventut –i la que no és tan jove– perquè em recorda un debat bastant recent, lligat a certs horaris, però sí que diré que som el que mengem i que moltes malalties que patim o patirem estan relacionades directament amb què ingerim i sobretot amb com ho fem. No és broma. Per això cal, cada vegada més, menjar sa i equilibrat, interessar-te per les propietats i condicions d’allò que comprem o cultivem, i ben especialment valorar i agrair la feina, les innovacions i les aportacions dels que cuinen, dels que ens delecten amb el seu treball –siguen professionals o no–, dels que empren un temps preciós en fer-nos estimar la bona taula i fan que apreciem els bons ingredients de la nostra terra, que en són molts i variats.

Ara ja fa calor, i no abelleix guisar tant com a l’hivern, però el mercat –el de tota la vida, no el que ens governa les vides– té solucions per a tot. Les neveres van omplint-se –i fan un goig a males ja– de menges fresquetes, agradables, lleugeres, que costen menys d’elaborar però que et satisfan d’igual manera o fins i tot més encara. És temps, doncs, d’amanides de tota classe i condició, de gaspatxos, de l’excel·lent verdura i fruita de temporada, dels gelats tan bons que n’hi ha –ai, l’operació bikini, que comença a perillar!– i també d’innovacions, d’atrevir-se a posar en pràctica aquells consells o executar –en el bon sentit– aquelles receptes que et comenten o que et recomanen amb especial afany. És temps de sopar a la fresca o al balcó, és temps d’aliments que t’entren sense grans dificultats…

Avui, però, aprofitant que em queden alguns napicols de mon pare, em faré un arrosset d’ossos “del corbet”, botifarra –encara en tinc, de valenciana, estic començant a rematar existències del congelador– i l’esmentada hortalissa. Boníssssim! Sí, ja ho sé… És un menjar més de d’hivern que de d’estiu, però bah! El deixaré reposar, primer, mentre em faig l’aperitiu, després m’estacaré un Montecristo –encara me’n queden un parell, enguany els he fet durar– i després estirarem les cames una miqueta; a la nit alguna cosa lleugera –una amanida, alguna peça de fruita– i  llestos. Fruir d’un bon plat, de l’abans i del després, no té preu. Gaudim, mentre puguem, de les coses bones que té la vida, abans que el mercat –ara sí, el que ens governa la vida– ens faça, més encara, la guitza.

I és que, passe el que passe, amb la panxa plena segur que ho veiem tot d’una altra manera…

Besets i abraçades. Fins la setmana vinent!

Ferran Sanz

Calafell, 2 de juny de 2012

PANOUS

(PANQUEMADOS)

 

 

INGREDIENTES: 

7    Huevos.

2    Vasos de Agua.

1    Vaso de Aceite, mas 1/4 de litro.

1/2 Kg. de Masa Madre.

3/4 Pastilla de Levadura.

3/4 Kg. Azúcar.

2    Kg. Harina.

Rayadura de limón y

Canela.

Obleas

PREPARACIÓN:  

1º  Batir bien los huevos, el agua, el aceite, y la masa madre.

2º  Poner el azúcar, la rayadura y la canela, remover hasta deshacer bien el azúcar.

3º  Mezclar la levadura con la harina y amasar con el preparado anterior sin dejar que se pegue en el recipiente.

4º  Formar los "panous", poner sobre una oblea y poner a fermentar. 

5º  Una vez fermentados pintarlos con huevo batido, hacer un corte en la parte superior y poner azúcar en el corte.

6º  Hornear a 190º, controlando el tiempo, aproximadamente 15 minutos. 

TORTAS CRISTINAS

 

 

INGREDIENTES.:

12                 Huevos

150 Grs       Harina

700 Grs      Almendra Moida

700 Grs.     Azúcar

 PREPARACIÓN:

1º  Desclarar y montar las claras de los huevos.

2º  Añadir las yemas y a continuación la almendra y la harina.

3º  Cocer durante 8 minutos con el horno a 230º.

4º  Despues de cocidas espolvorear con azúcar glass.

AMARTE

 De: Aline Bruzas

Amarte
tras los cristales de la distancia
de tiempos no precisos,
de noches que no me pertenecen
y amaneceres dormidos
sin que yo, pueda habitarlos.

Amarte
en paisajes pintados por mis delirios
de verte llegar
tejiendo sonrisas al viento,
tus manos en las mías
y un dulce sabor a encuentro.

Amarte
en los caminos de un imposible,
en los silencios de tus palabras,
en las miradas ciegas
de presentes que no tienen futuro.

Amarte
en promesas que no se pronuncian,
en voces que no se escuchan,
en perdidas horas de un vivir lejano.

Amarte
en el vuelo de una gaviota,
en el perfume de una rosa,
en un día de sol,
dando rienda suelta a mi ternura.

Amarte con locura
hasta tocar el límite
de saber
que no es solo un sueño
el quererte ver.

 

MONAS CON MASA DE BOLLERIA

BOLLERIA

 

 

(SISTEMA MIXTO)

INGREDIENTES: 

1   kg. harina fuerte.

200 grs. de azúcar

20 grs. de azúcar invertido

15 grs, de sal

4 huevos

Cuchara sopera mejorante

 200 grs. de agua

200 grs. de masa madre

100 grs. de levadura

200 grs. de mantequilla

  

PROCESO:

 Amasar todos los ingredientes menos la mantequilla y la levadura. Dar un amasado de unos 20 minutos, según la fuerza de la harina. A los 10 minutos añadir la mantequilla y a los 15 minutos la levadura. Dejar reposar unos minutos, cortar piezas y formar. Fermentar y cocer a 220º si son piezas normales. A piezas grandes horno mas flojo.

 

*HIMNE DE LA FALLA EL PONTET*

Si hi ha una falla en Cullera,

que famosa en lo mon sa fet,

nomenariem la primera,

per supost... la del PONTET.

 

Quan s´acosten aquests dies

tot lo mon esta content,

i la traca sona a festa,

tot lo mon ix al carrer.

 

En la falla de res falta

perque tots units lluitem,

per esta  festa fallera 

i per tot lo mon faller.

 

Musica, festa, alegria,

volem tots en el carrer,

i la festa que no pare

fins que arrive l´any que ve.

 ESTRIBILLO

Si hi han falleres boniques 

es la falla del Pontet,

si hi ha fallers de solera

es la falla del Pontet

si hi ha una falla graciosa

es la falla del Pontet

si hi han falles en Cullera

sempre esta la del Pontet.

Musica, festa, alegria,

volem tots en el carrer,

i la festa que no pare

vinga festa, vinga festa

i la festa que no pare 

en la FALLA DEL PONTET.

 

LLetra:  Germans Moreno.

Musica: Jesus Solaz Ferri, Josep Gonsalves Parra y Bernardo Roig Marti